PISANDO LOS TALONES (1997). Henning Mankell

 

Sens dubte, “Pisando los talones” és una de les novel·les de la saga Wallander que més m’ha agradat. No només per la trama d’un enigmàtic assassí en sèrie que mata persones felices, si no pel fet que una de les primeres víctimes és l’Svedberg, company policia d’en Kurt Wallander i no precisament un home massa desenfadat i alegre. Si, a més, afegim a l’eqüació un Wallander esgotat i prediabètic i la foto d’una misteriosa dona amb qui l’Svedberg mantenia una críptica relació, el resultat és una novel·la que atrapa des d’un primer moment i que sotmetrà en Wallander a una pressió gairebé insuportable. Una vegada més, Henning Mankell no m’ha decebut gens. 8/10.