EL ESPLENDOR (2025). Agustín Martínez

 

No acostumo a ressenyar novel·les que no he acabat de llegir, però com que recentment vaig cometre l'error de perdre un parell o tres de nits llegint més de cent pàgines d' "El esplendor", crec que és just i necessari advertir-vos que el nou thriller d’un dels autors del col·lectiu Carmen Mola m’ha semblat força decebedor i que, tot i que -a priori- la seva premissa argumental (els tripijocs de la parella protagonista per quedar-se amb part de l’herència de persones que moren sense signar testament) pot cridar considerablement l’atenció, la veritat és que la novel·la d’en Agustín González peca al meu parer de pretensiosa i, sobretot, no aconsegueix atrapar al lector en cap moment. Una llàstima, perquè com ja he dit abans el punt de partida no està gens malament. És més, estic segur que amb una narrativa més àgil i senzilla “El esplendor” fins i tot m’hauria abduït. Però no, no ha estat el cas. Ni m’importa un rave el que li pugui passar al César i a la Rebeca ni acabo d’entendre de què serveix enredar tant la troca. A mi, francament, m’ha avorrit. Molt. 2/10.