EL POLICÍA QUE RÍE (1968). Maj Sjöwall & Per Wahlöö

 

“El policía que ríe” és la meva primera experiència amb Maj Sjöwall i Per Wahlöö (pares de la novel·la negra nòrdica) i he de reconèixer, sens dubte, que ha estat plenament satisfactòria. L’assassinat de vuit passatgers d’un autobús urbà a Estocolm em sembla una premissa argumental excel·lent, les investigacions per part de l’equip policial avancen amb força agilitat i, des d’un primer moment, la crítica social del binomi Sjöwall/Wahlöö es manifesta de forma absolutament notòria. Tot i així, si he ser franc, penso que la prosa d’aquest matrimoni literari està un xic per sota de la del seu principal successor, Henning Mankell. Entre d'altres coses, perquè el seu protagonista, l’inspector Martin Beck, no compta amb el carisma d’en Kurt Wallander ni els seus autors s’han esforçat massa en aprofundir en el seu perfil psicològic i emocional. Qui sap, potser aquest perfil baix és la marca de fàbrica d’en Martin Beck. Segur que ben aviat ho descobriré. 7/10.