LA FALSA PISTA (1995). Henning Mankell

 

El suïcidi d’una jove cremant-se a l’estil bonzo i la irrupció d’un assassí en sèrie a Escània són motius més que suficients perquè qualsevol lector s’enganxi ràpidament a aquesta nova entrega de la sèrie Wallander; sobretot pel que fa a la cruesa i eficàcia de l’assassí en sèrie, autor en un tres i no res de la mort d’un ex ministre de justícia, un marxant d’art, un tèrbol empresari i un delinqüent de poca monta. Tot i així, penso que, en aquesta ocasió, la investigació avança massa lentament i que la resolució del cas deixa massa interrogants oberts. Naturalment, “La falsa pista” manté el bon nivell habitual d’en Henning Mankell i en Kurt Wallander, el seu protagonista, segueix fent els habituals equilibris entre la seva vida laboral i personal però, insisteixo, crec que la intriga creada per les motivacions de l’assassí mereixia un final més rodó. 7/10.