EL HOMBRE INQUIETO (2009). Henning Mankell

 

La sobtada desaparició d’en Hakan von Enke (oficial de la Marina sueca i consogre del protagonista, l’inspector Kurt Wallander) tan sols és, al meu parer, el pretext argumental de “El hombre inquieto”, una novel·la policíaca d’en Henning Mankell amb la guerra freda i diverses intrigues d’espionatge com a teló de fons. I quan dic que aquesta desaparició només és un senzill pretext argumental ho defenso amb el convenciment que l’essencial d’aquesta novel·la és, sens dubte, el retrat del declivi d’en Kurt Wallander com a inspector de la policia sueca. No perquè no acabi resolent el cas amb certa solvència si no perquè, amb seixanta anys a les seves espatlles, el nostre peculiar i malenconiós inspector comença a adonar-se, entre d’altres coses, que va perdent facultats. Que cada cop la mort és més a prop. Que ja només el queda jubilar-se i fer d’avi. Potser per això, malauradament, “El hombre inquieto” és l’últim cas d’en Kurt Wallander. Un inspector que ja forma part, definitivament, del meu particular Olimp de policies literaris. 8/10.