ASESINOS SIN ROSTRO (1991). Henning Mankell

 

El brutal assassinat d’un matrimoni de camperols a Escània (Suècia) és, sens dubte, una bona premissa argumental però el cert és que el ritme de les investigacions és lent i no massa engrescador. Tot i així, “Asesinos sin rostro”, el primer cas de l’investigador Kurt Wallander, és una novel·la que es deixa llegir força bé i que atrau, fonamentalment, per l’excepcional descripció que fa Henning Mankell del seu protagonista (un policia de mitjana edat en crisi que beu massa, menja malament i dorm poc) i per l’àcid retrat d’una Suècia on no és or tot el que llueix. Recomanació del Quim Casals i el Jesús Cendón. 8/10.