CENDRA PER MARTINA (1952). Manuel de Pedrolo

 

La història en sí no és res de l’altre món però està tan ben narrada i escrita que de seguida t’absorbeix. La gràcia, a més, està en que Manuel de Pedrolo explica aquesta crua i esfereïdora història d’amor a través de tres personatges: l’Adrià, la Júlia i la Martina. Tres personatges i tres relats diferents d’una història que succeeix a la Barcelona dels anys més durs de la postguerra espanyola i que reflecteix, entre molts d’altres aspectes, el masclisme congènit de l’època. “Cendra per Martina” és, en definitiva, un excel·lent drama psicològic que la censura franquista censurà durant molts anys i que jo, en canvi, recomanaria a tothom. 8/10.